El 26M tenim una cita

Les eleccions municipals són la convocatòria electoral més propera als ciutadans. Unes eleccions en què, en molts casos, per sobre de les ideologies de partit es vota un candidat segons la seva trajectòria i proximitat amb la gent del municipi, o segons les propostes específiques que planteja una determinada candidatura pel que fa a les directrius polítiques locals.

En aquestes eleccions locals es presenten deu formacions polítiques, una més que en la darrera convocatòria. Aquest proliferació de propostes, algunes de les quals amb molts punts en comú, és una bona mostra de l’exagerada competència entre les diferents formacions que pretenen col·locar el seu producte en el mercat electoral. Hi hauria d’haver menys afany per accentuar les diferències entre formacions rivals i més cooperació entre candidatures afins, amb l’objectiu de buscar coincidències que facilitin la generació de polítiques al servei de la població.

És evident que la presentació de tantes llistes afavorirà la fragmentació dels vots, per la qual cosa és d’esperar que cap partit polític obtindrà la majoria absoluta. Per tant, s’hauran d’establir pactes postelectorals, tal com s’ha hagut de fer en les darreres legislatures. Sembla que els partits, per sistema i en tots els àmbits, es plantegen establir aliances després de les eleccions, però potser si es dibuixessin els pactes entre formacions polítiques abans de la convocatòria electoral o almenys s’expliquessin més clarament les intencions postelectorals de cada candidatura –ja que en solitari cap d’elles podrà obtenir l’accés a l’Alcaldia–, es traslladaria als ciutadans una idea més exacta del que implica votar una determinada formació.

El dia 26 de maig, els molinencs decidirem amb els nostres vots. A partir de llavors, els representants escollits tindran feina afegida per establir aliances i repartir-se les regidories a fi de garantir la governabilitat del municipi amb l’estabilitat que seria desitjable. I en aquests pactes postelectorals, predominaran els interessos locals, els de partit o els de país? Les municipals es disputen en clau de política local, però també hi haurà altres aspectes que entraran en joc en un moment d’alta efervescència política.

Totes les candidatures que es presenten a les municipals han respost al qüestionari que s’inclou en les pàgines interiors, excepte Ciutadans Molins de Rei, que, amb el pretext que la seva ideologia no els permet aparèixer en una revista que incorpora el llaç groc a la portada, no han volgut aprofitar aquesta ocasió per exposar als molinencs el seu projecte de futur per a la vila. Volem deixar constància que la revista El Llaç, encara que llueixi el símbol que reclama la llibertat dels repressaliats polítics catalans, està oberta a l’opinió i informació per a totes les opcions polítiques presents a Molins de Rei.

L’afany de confrontació que han mostrat reiteradament els polítics de C’s queda palès en aquesta decisió, que interpretem com una manca de respecte als electors i a tota la resta d’opcions polítiques, ja que desaprofita l’oportunitat de donar a conèixer si les seves idees per a la vila van més enllà de la desqualificació sistemàtica dels que no pensen com ells.

Mentrestant, continuarem compromesos a acollir, divulgar i participar, des del nostre àmbit i en la mesura de les nostres possibilitats, en les propostes de recerca democràtica de la solució als principals reptes de futur del nostre municipi: facilitar l’accés a l’habitatge i limitar el seu encariment, millorar la mobilitat urbana i la regeneració urbanística als barris i al centre vila, augmentar la seguretat ciutadana… sense oblidar els programes de regeneració econòmica i de difusió de la cultura i la defensa de les institucions del nostre país.

 

Un desallotjament necessari

Volem aprofitar aquest editorial per fer-nos ressò del desallotjament de l’edifici ocupat del carrer Carril, número 3 i del fet que s’hagi tapiat per evitar possibles noves ocupacions il·legals.

L’ordre judicial per desallotjar-lo s’ha executat arran d’una denúncia de la propietat de l’edifici i de nombroses denúncies de furts i robatoris de joies i telèfons mòbils, fetes per veïns i veïnes de la zona. També hi havia moltes queixes de sorolls, brutícia i problemes de convivència. En el moment de la intervenció hi havia 20 persones a l’interior d’aquest edifici, que vivien sense les mínimes condicions higièniques: no hi havia aigua corrent i la brossa s’hi acumulava.

Igual que ho han fet molts molinencs, celebrem aquesta actuació policial que s’ha planificat amb molta discreció. Era necessari desallotjar aquest bloc de pisos per tota la inseguretat que provocava en el municipi. Ara bé, cal tenir en compte que l’edifici havia estat propietat d’un banc i ara pertany a un fons d’inversió. S’ha de considerar que si bé és del tot censurable la manera d’ocupar aquest edifici, això no exclou queixar-se que el nostre sòl urbà sigui adquirit per entitats financeres que se n’apropien amb fins especulatius, de manera que provoquen l’encariment desmesurat de l’accés a l’habitatge en uns moments en què, a causa del seu preu desenfrenat, aquest dret de primera necessitat no està garantit per a tots els ciutadans, especialment per als més joves.

El futur Ajuntament que escollirem el proper 26 de maig haurà de fer polítiques efectives amb vista a pal·liar aquest greu problema.

El Llaç nº 555 Maig 2019_Editorial