Molinencs arreu del món

David Ballester Font viu a Huddinge (Suècia)

Municipi de residència: Huddinge

Nombre d’habitants: 112.848 (31 de desembre de 2019)

Superfície: 140,5 km²

Distància amb Molins de Rei: 2.750 km per carretera havent d’agafar algun ferri (30 hores); 3 hores 45 minuts d’avió en vol directe entre Barcelona-El Prat i Estocolm-Arlanda

“Els suecs entenen que el dret a baixa maternal no és dels pares per estar amb el nadó, sinó del nadó per estar amb els seus pares”

En David Ballester Font és un molinenc de 33 anys que des de fa 6 anys i mig viu a Estocolm. Casat amb l’Anna, tenen una filla, l’Elna, que tot just ha complert el seu primer any de vida.

Amb estudis de quiromassatge i d’arquitectura d’interiors, des de fa gairebé dos anys treballa al Systembolaget on, entre d’altres, s’encarrega del departament de vins negres.

 

JOSEP FERRER (J.F.): Què hi fa un molinenc en el departament de vins negres de l’empresa sueca Systembolaget?

DAVID BALLESTER (D.B.): Arribar a un altre país i començar de zero no és fàcil. He hagut de passar per diferents llocs de feina fins a trobar-ne un on em sento valorat. Poder entrar a treballar a Systembolaget m’ha obert portes a un tipus de formació força diferent al que havia fet fins ara. M’hi sento còmode.

J.F.: A què es dedica Systembolaget? En què consisteix exactament la teva feina?

D.B.: Systembolaget és l’empresa encarregada de la venda de begudes alcohòliques a Suècia. Un monopoli, per entendre’ns. El Govern suec entén que a través del control de la venda d’alcohol i potenciant el consum responsable pot minimitzar els danys que l’alcohol pot causar a la societat en tots els àmbits.

J.F.: Vas arribar a Suècia fa sis anys i mig. Què t’hi va portar?

D.B.: Principalment, va ser degut a motius laborals i a tota una sèrie de circumstàncies. La meva parella tot just havia acabat la carrera de magisteri infantil i jo, a causa de la crisi, diguéssim que no tenia gaires bones condicions laborals. La idea va passar pels nostres caps i no vàrem trigar gaire a prendre la decisió.

J.F: Quan vas arribar a Suècia sabies suec? Et va costar molt aprendre’l?

D.B.: La veritat és que no tenia ni idea de l’idioma. Havia pogut aprendre quatre paraules mal pronunciades però no gaire més. Al principi va ser complicat, però a poc a poc, i gràcies a les classes de suec gratuïtes que el sistema proporciona, en vaig anar aprenent. Personalment, soc de l’opinió que entendre les coses bàsiques de l’idioma no és gaire complicat. Penso que el fet de ser bilingüe i, a més, parlar l’anglès és un avantatge força important. El problema resideix a aprofundir en el llenguatge més tècnic i a millorar la pronunciació. L’argot també és complicat. Ara em desenvolupo millor en suec que en anglès i a vegades em costa trobar paraules en català i em surten en suec.

J.F.: Què et va dir la família quan els vas plantejar marxar a Suècia?

D.B.: Els va sobtar i els va saber greu, evidentment, però ho van entendre i sempre m’han donat suport. Crec que el que els sabia greu, a més a més, era la idea general que molts joves havien d’anar-se’n a altres països perquè el futur era incert.

J.F.: Tens formació en quiromassatge i arquitectura interior. T’hi has pogut dedicar professionalment tant a Catalunya com a Suècia?

D.B.: A Catalunya vaig poder exercir tres anys d’arquitecte d’interiors i un any de quiromassatgista. A Suècia, principalment vaig centrar-me en l’interiorisme i també hi he treballat.

J.F.: Quins records tens de Molins de Rei?

D.B.: La vila sempre serà casa. En tinc records de tots els colors: des dels 10 anys que vaig jugar a handbol al Club Esportiu Molins de Rei, l’escola Alzina, el Lluís de Requesens, fins a l’època quan cantava en el grup Rap Doctrina i ens vàrem presentar al concurs Empalmat. Les nits de Festa Major, les Matines del Camell… Bons records.

J.F.: Com és un dia qualsevol de la teva vida?

D.B.: No crec que sigui gaire diferent a la de molts. T’aixeques, ets una estona amb els qui t’estimen i vas a treballar. Tornes a casa, fas tasques de la llar, prepares el sopar i poca cosa més. La vida social es deixa principalment per al cap de setmana.

J.F.: I els caps de setmana què acostumeu a fer?

D.B.: Intentem fer vida social. Ens trobem amb les amistats, les quals són principalment catalanes. A l’hivern, gairebé sempre a casa d’algú. Sopar i jocs de taula no acostumen a faltar-hi. A l’estiu, la vida és a fora. Una barbacoa, anar al algun llac i banyar-nos… aprofitar el bon temps.

J.F.: Com és el lloc on vius? És car l’habitatge?

D.B.:  Vivim en un pis amb pati a peu de bosc. Ben comunicat i a prop de tot. L’habitatge és més o menys igual de car que aquí. El lloguer potser és més car, però quan llogues hi van incloses les despeses de la llar (aigua, llum, comunitat, Internet, etc.).

J.F.: Com és el caràcter dels suecs?

D.B.: Depèn del dia (riu). S’acostuma a dir que els suecs són molt freds. Jo no crec que sigui del tot veritat. Penso que són persones que respecten molt l’individu i la integritat, i que fins que no et coneixen, guarden les distàncies. Però un cop has entrat al seu cercle, són molt propers.

J.F.: El ritme de vida és molt diferent al de Catalunya?

D.B.: No crec que hi hagi gaire diferència entre Estocolm i Barcelona, per exemple. Probablement, la diferència principal sigui en els horaris d’obertura comercial i laboral. El 90% del comerç tanca a les 19 h. Algunes botigues allarguen fins a les 20 h. Els únics que obren fins a les 22-23 h són els supermercats.

J.F.: És car viure a Suècia?

D.B.: Doncs, realment, no sé què dir-te. Hi ha productes en els quals sí que pots trobar molta diferència, com, per exemple, en la fruita o la benzina. La fruita és generalment més cara i de menys qualitat. La benzina és, de per sí, més cara. Després hi ha productes, com els tubercles, que són més barats. Diguéssim que la premissa és la següent: productes autòctons més barats que els d’importació, però, en general, és així a tot arreu.

J.F.: Per què l’alcohol i el tabac són tan cars?

D.B.: L’alcohol és més car a causa del control de l’Estat, tal com ja he explicat abans. El tabac no ho sé del cert, però puc intuir que serà per impostos i per intentar incentivar que la gent no fumi.

J.F.: Es diu que a Suècia els ciutadans paguen molts impostos, però que, a canvi, tenen molt bons serveis. És cert?

D.B.: Els impostos que paguem a Suècia no són gaire diferents, la veritat. Un ciutadà, de mitjana, paga un 30% d’impostos. Tot depèn de la zona on visquis i del sou que tinguis. Més sou, més impostos. Les diferències principals són que pràcticament tothom els paga (poca gent treballa “en negre”), que el Govern treballa amb més transparència i que la ciutadania gaudeix dels diners recaptats. Això permet invertir en ajudes socials, com, per exemple, baixa maternal/paternal, ajudes per a cada infant, escola “gratuïta”, classes de suec gratuïtes, infraestructures, etc.

J.F.: Quins serveis dels que gaudeixen els ciutadans creus que són millors que a Catalunya?

D.B.: En podria dir uns quants, la veritat. Per exemple, quan et poses malalt, no fa falta que vagis al metge a buscar la baixa. De fet, no fa falta baixa mèdica durant els primers set dies. El primer dia no el cobres i després cobres el 80% del sou. Un altre exemple claríssim seria la baixa maternal/paternal. És a anys llum de la que es pot gaudir a Catalunya. A grans trets, els suecs entenen que el dret a baixa maternal no és dels pares per estar amb el nadó, sinó del nadó per estar amb els seus pares. Partint d’aquesta premissa, disposen per al nadó de 480 dies a repartir entre els pares. 90 d’aquests dies no els pots cedir a la teva parella. Durant el temps que el teu nadó és amb tu i, per tant, no treballes, cobres el 80% del teu sou. Te’l paga l’Estat dels impostos que tothom paga. Per tant, les empreses no tenen pràcticament problemes a acceptar que estiguis de baixa. De fet, si ho tramites amb dos mesos d’antelació, no poden negar-t’ho.

J.F.: Com funciona el sistema sanitari a Suècia? És públic o privat?

D.B.: El sistema sanitari és públic.  Funciona de la següent manera: fins als 18 anys són gratuïtes l’atenció sanitària i els medicaments; després, cada visita mèdica costa una mitjana de 250 sek (uns 25 €) fins a arribar a un màxim de 1.150 sek (uns 115 €) en un any. Per tant, en un període de 12 mesos mai et gastaràs més de 115 € en visites mèdiques. Les receptes mèdiques funcionen d’una forma similar. Això realment permet filtrar i no sobresaturar el sistema. Per altra banda, ajuda aquelles persones que realment necessiten atenció, ja sigui per malalties cròniques, gent gran o si t’han d’operar.

J.F.: I el sistema educatiu és molt diferent al nostre?

D.B.: Sí, molt. Els estudis són gratuïts fins a la universitat. De fet, a partir dels 18 anys et paguen per estudiar i, a més, pots demanar-li un préstec a l’Estat per tal de poder independitzar-te. És més, aquest préstec només l’hauràs de tornar en cas que el teu sou sobrepassi un mínim.

Amb relació al tipus d’educació que s’ofereix, puc fer esment de l’etapa d’educació infantil, ja que la meva parella hi treballa. Pel que sé, es treballa potenciant més l’aprenentatge a través del joc, respectant més el ritme individual i els interessos dels infants. La ràtio de les aules és molt més baixa i el nombre de mestres per aula és més elevat. De les altres etapes no en tinc gaire coneixement, però deuen funcionar en consonància.

J.F.: Com és el clima? Fa molt fred?

D.B.: El clima és interessant (riu). Aquí, les quatre estacions estan realment marcades. Durant l’hivern fa fred, sí, però el fred és sec. Acostumo a passar més fred a Molins de Rei quan venim per Nadal que quan fa -15 graus a Estocolm. Però, realment, no és el fred el principal “enemic”, sinó la foscor imperativa i la manca de sol durant els mesos d’hivern. El dia dura de 9 h a 15 h quan és més curt i es va allargant a poc a poc fins a Sant Joan, quan és totalment el contrari i a les 3 de la matinada ja surt el sol i no s’acaba de pondre mai. Tens llum pràcticament 24 hores. Es fa estrany, però t’hi acabes acostumant.

J.F.: T’has acostumat a conduir amb neu?

D.B.: Quin remei (riu)! La veritat és que amb unes bones rodes no és complicat. També es té més cura de les carreteres. Les màquines llevaneus no s’aturen i a les carreteres i voreres sempre hi ha sorra. Això no vol dir que no es formi el caos durant la primera nevada forta. També es col·lapsa, però el dia a dia no s’atura.

J.F.: Suècia, juntament amb l’Estat espanyol, és dels pocs països europeus que encara conserven una monarquia. La gent està contenta amb la família reial?

D.B.: Hi ha de tot. Diguéssim que el paper de la família reial sueca en àmbit polític és molt secundari. Tot i així, la gran majoria sap quan és el seu aniversari. No hi ha un sentiment republicà gaire arrelat en ningú i si hi és, ningú en parla. Per entendre’ns, a causa de la COVID-19, vàrem veure el rei de Suècia assegut en una taula amb els principals polítics i institucions, passant el relleu, la confiança i el mandat de fer el millor pel país. El paper del rei va durar el que dura un discurs de 3 minuts.

J.F.: Vius en un barri als afores d’Estocolm. Com és aquest lloc?

D.B.: És un barri molt tranquil, molt a prop de la natura, ben ubicat i ben comunicat. Fins al centre d’Estocolm tardem el mateix que de Molins de Rei a Barcelona, però realment el centre d’Estocolm no el trepitgem gairebé mai. Només quan venen visites i para de comptar. Ens agrada més la vida de poble que el frenesí de la ciutat.

J.F.: Si vinguéssim de turisme a Estocolm, què és el que no ens hauríem de perdre?

D.B.: L’entorn paisatgístic de Suècia, en general, és preciós. Estocolm és una ciutat que enamora. El seu barri antic, els carrerons, els canals, la gent… No te’l pots perdre. Per als aficionats al bon beure, us portaria a algun Systembolaget. Entrar a una botiga amb més de 2.500 begudes alcohòliques diferents impressiona.

J.F.: I del país, què ens recomanaries visitar?

D.B.: A Suècia realment hi ha molt per veure. Ciutats i pobles com, per exemple, Uppsala, Kiruna, Örebro o Sigtuna són molt maques. Després hi ha regions, com Dalarna, que estan plenes d’indrets fantàstics i on regna la naturalesa. A nosaltres ens agrada molt Rättvik. De fet, intentem anar-hi un parell de cops a l’any amb les amistats. Lloguem una cabanya amb llar de foc a l’hivern i hi anem a desconnectar.

J.F.: Quins són els plats típics de la cuina sueca?

D.B.: La cuina sueca és una mica peculiar. Us diria que no gaudeixen de gaires plats típics. Potser les mandonguilles amb puré de patata i melmelada de nabius seria el més proper a un plat típic. Per les festivitats com Nadal, Pasqua, Sant Joan, etc., sempre mengen el mateix. Es tracta d’un bufet amb diferents plats, freds i calents. Entre d’altres hi pots trobar salmó, patates bullides, mandonguilles, frankfurts, amanida, pa, mantega… El més característic seria el sill, que són arengades adobades amb espècies i es menja acompanyat d’un aiguardent de 40° que se’n diu Snaps.

J.F.: Del que gaudeixes a Estocolm, què és el que t’agradaria que tingués Molins de Rei?

D.B.: Són dos llocs molt diferents. Cada un gaudeix de les seves coses bones i d’altres que no ho són tant. Potser, en general, de Suècia em quedo amb la gran facilitat de fer tràmits burocràtics. La infraestructura digital muntada funciona molt bé.

J.F.: I de la vila, què trobes a faltar aquí?

D.B.: La Festa Major, la Fira, el Camell, la vida al carrer, les amistats i la família.

J.F.: Cada quant veniu a la vila? Quan sou entre nosaltres què acostumeu a fer?

D.B.: Intentem venir un parell de cops a l’any i aprofitem per trobar-nos amb la família i les amistats. Fer sopars de “duro”, un cafè o una cervesa, però el que no falta mai, segur, són unes braves. Difícils de trobar a Suècia!

J.F.: La família i els amics us venen a veure sovint?

D.B.: Intenten venir sempre que poden.

J.F.: T’has plantejat tornar a Catalunya o de moment ja estàs bé aquí?

D.B.: La vida et brinda un munt d’oportunitats. Tot es basa a saber llegir-les i agafar-ne cada una al moment que pertoca. Fa 6 anys es va presentar aquesta i la vàrem agafar. Qui sap on serem d’aquí a sis anys més. La clau és estar atent i entendre que a vegades hi ha portes que es tanquen i finestres que s’obren.

COMPLEMENT

“L’ús de mascaretes es desaconsella perquè et toques més sovint la cara i el risc de contagi és més alt”

J.F.: Com esteu vivint la pandèmia?

D.B.: Doncs, força diferent a com s’està vivint a Catalunya. El Govern suec no ha optat pel confinament de la població. Hem pogut fer “vida normal” fent ús de les recomanacions i pautes a seguir. Això no significa que tot sigui igual, ni que no hi hagi preocupació entre la població. Es fa difícil descriure la situació i els sentiments que la pandèmia genera. L’ús de mascaretes es desaconsella, ja que el Govern i el grup d’experts són de l’opinió que et toques més sovint la cara i el risc de contagi és més alt.

J.F.: Suècia és dels països que ha estat elogiat per com ha afrontat la pandèmia. Creus que ha actuat de forma correcta? Les mesures aplicades han estat bones?

D.B.: Han estat diferents. S’han basat més en la recomanació i no tant en la prohibició. La gent ha seguit bastant les recomanacions. La distància, rentar-se les mans i, sobretot, quedar-se a casa si tens el mínim símptoma. El Govern ha facilitat molt aquest últim punt. Per exemple, abans he explicat que si estaves malalt, el primer dia no el cobraves. Van aplicar, entre d’altres, una mesura que permet quedar-te a casa i cobrar el 80% des del primer dia. Realment no sé dir-te si les mesures aplicades han estat bones o no. Suposo que el temps ho dirà.

J.F.: La forma d’actuar de Suècia i dels suecs s’hagués pogut aplicar a altres països?

D.B.: Suposo que sí. Tot i així, crec que, per un tema cultural, no hagués funcionat a tot arreu.

J.F.: Com heu viscut, des de lluny, l’evolució de la pandèmia a Catalunya? Us ha preocupat la manera com s’ha actuat?

D.B.: Amb preocupació, però suposo que igual que tothom. Aquí també ho vivim amb preocupació. Suposo que la incertesa de tot plegat juga un paper important.

J.F.: Creus que ens en sortirem aviat o tenim COVID-19 per mesos?

D.B.: Soc de l’opinió que això va per llarg i que difícilment tornarà a ser igual que abans. Simplement no estàvem preparats.

En David i la seva filla Elna, a Gotland
En David, a la feina
Pont sobre un llac gelat a Rättvik
Cotxe colgat a prop d’on viu en David amb la seva família
El jardí de la casa on viu en David