pazentrweb

"El 2020 hem triplicat els recursos econòmics dedicats a l'emergència social"

Després d’alguns aplaçaments per motius diversos, El Llaç ha mantingut una llarga entrevista amb l’alcalde de la nostra vila per abordar les principals qüestions que ha hagut d’afrontar l’Ajuntament en el que portem de legislatura i els projectes que queden per realitzar. Aquest n’és el resultat.

EL LLAÇ (E.Ll.): Quina valoració fa d’aquest més d’un any i mig de mandat?

XAVI PAZ (X.P.): La valoració l’ha de fer la ciutadania, però la que faig jo personalment és que tenim la mà estesa al conjunt de forces polítiques del consistori per incrementar el diàleg i això s’està complint, tot i que hi ha qui considera que es podria fer més. Des de l’inici del mandat, volíem constituir un govern fort: va costar, però ho hem assolit. Tenim un govern fort i estable que ha estat capaç d’afegir sensibilitats a l’acció de govern, i el diàleg amb els altres partits està en un bon moment perquè hem estat capaços de sumar suports totalment oposats com el d’ERC i CS a les Ordenances fiscals pel 2021.

E.Ll.: Durant nou mesos hi ha hagut un govern en minoria amb 7 dels 21 regidors del consistori. Com es pot governar així?

X.P.: Amb molt de diàleg, amb molta sensibilitat. Sabíem que hi havia forces polítiques més sensibles a escoltar que d’altres. En minoria vam ser capaços d’aprovar unes Ordenances fiscals sense cap vot en contra, no vam perdre cap votació a la sala de plens i vam posar les bases dels principals projectes d’aquest mandat com per exemple la rehabilitació del Palau Requesens. També hem de reconèixer que hi ha hagut una certa incapacitat d’arribar a tots els llocs on es volia arribar.

E.Ll.: Pocs dies abans de l’inici de la pandèmia van pactar amb Junts per Molins després d’un estira i arronsa dins d’aquesta darrera formació per la idoneïtat de reeditar un acord amb vostès. Com ha estat el treball en coalició en aquests primers mesos?

X.P.: Extremadament positiu i sincronitzat. La sensibilitat política de governar en coalició no va partir de zero perquè amb alguns regidors ja vam treballar junts en els dos anteriors mandats. Ha estat fàcil posar-se d’acord en els projectes claus de Molins de Rei.

E.Ll.: Quins són els principals eixos del pacte de govern?

X.P.: Recuperar els projectes de transformació que Molins de Rei va iniciar el 2011 i que era el que va facilitar el primer acord de govern entre les dues formacions. I, a més a més, hem pogut incorporar projectes nous com la urbanització de les Guardioles o la recuperació del Palau Requesens o acabar tota la urbanització i la dotació d’equipaments de l’edifici del Molí. El pacte s’ha de redirigir a partir de la pandèmia i això ho veurem en el pressupost del 2021 on es farà èmfasi en la protecció i cohesió social, reactivació econòmica, polítiques d’habitatge, la constitució de Molins Energia que serà 100% pública i la sostenibilitat i la lluita contra el canvi climàtic.

E.Ll.: Dels objectius marcats des de l’inici del mandat quins s’han complert i quins queden pendents?

X.P.: Com en tot període de quatre anys, els dos primers són per planificar i redactar els principals projectes de mandat per executar-los en els dos darrers anys. Per exemple, tenim força encarrilats la rehabilitació del Palau Requesens, hem avançat en la reforma de les avingudes València i Barcelona -la primera fase ja ha acabat- i afrontarem la segona fase des de la plaça de la Bàscula fins a Riera Mariona, i ja tenim projecte, que ens ha agradat i enamorat a tots, per construir la futura residència per a la gent gran.

E.Ll.: Durant la campanya electoral es va qüestionar el funcionament intern de l’ajuntament i en concret de la Guàrdia Urbana. S’hi ha posat fil a l’agulla?

X.P.: Hi estem treballant. En els darrers mesos la Guàrdia Urbana no ha estat focus de males notícies i durant l’estat d’alarma, ha estat un dels dos grups de treballadors -junt amb els treballadors de la Residència de la Gent Gran- que han estat tots els dies i totes les hores de l’any al peu del canó treballant per la gent. Encara tenim una situació anòmala, però és veritat que han estat fent una feina impressionant. Som conscients que hem de revertir l’estructura de l’Ajuntament i la pandèmia no ens ho ha posat fàcil, però ja hem aconseguit desencallar algun dels processos de selecció de personal pendents. El primer ha estat el de la Guàrdia Urbana. A les proves s’hi van presentar 60 aspirants per a 4 places, cosa que ens permetrà incrementar la plantilla i crear una borsa de treball per poder anar més enllà dels quatre que incorporarem ara.

E.Ll.: Durant el confinament s’han produït diverses ocupacions, algunes com les del carrer Major han provocat moltes molèsties als veïns per aldarulls i excés de soroll, entre d’altres. Què pot fer l’Ajuntament davant d’una ocupació?

X.P.: La Guàrdia Urbana ha aconseguit evitar fins a 21 ocupacions, 11 temptatives i 10 desallotjaments en les primeres hores d’ocupació. Hi hauria dos tipus d’ocupacions, la ideològica, que pot agradar més o menys, però que no va associada a cap conflictivitat; i la que comporta violència, com la del número 35 del carrer Major, que va incrementar el nivell d’inseguretat i de molèsties als veïns. No ens agrada sortir en negatiu en els mitjans de comunicació fent veure el que no és Molins de Rei. Vam fer servir totes les eines que estaven al nostre abast per aconseguir desallotjar la casa i mai com aquells mesos havia estat tant en contacte amb el conseller d’Interior de la Generalitat.

Hem de treballar perquè els ocupants d’un immoble, en cas que siguin subsidiaris, utilitzin els serveis socials i, si no els volen fer servir, desocupar-lo. És evident també que hem de lluitar per evitar que hi hagi habitatges buits i aconseguir que els propietaris vegin atractiu lliurar-los a l’Oficina Municipal d’Habitatge per incloure’ls a la borsa d’habitatge social. Els oferim bonificacions fiscals i els donem garanties però és cert que hi ha propietaris que, per diversos motius, no volen fer-ho.

E.Ll.: El nou barri de Les Guardioles ha de permetre eixugar parcialment el dèficit d’habitatges que té Molins de Rei. Els preus de venda o de lloguer són excessius i assequibles pels ciutadans?

X.P.: En els pròxims anys veurem un impuls del lloguer a preus assequibles com mai havíem vist. En el cas de Les Guardioles, dels 52 pisos de protecció oficial que ara es posaran a concurs, 20 no arriben als 140.000 € que és un preu molt més accessible que qualsevol pis de venda privat que es fa a Molins de Rei on costa trobar un habitatge per sota dels 200.000 €. El lloguer privat està de l’ordre dels 15 €/m² i nosaltres estem treballant per fer habitatges de lloguer que costin entre 7,5 i 9 €/m². Així facilitarem una franja de lloguer per pisos de 60 m² que costin entre 400-600 € mensuals. A la vila, en el mercat privat és molt difícil trobar un pis de lloguer per sota dels 800 € mensuals.

E.Ll.: La reforma de la Carretera no acaba d’agradar a la plataforma veïnal de la zona que vol que sigui realment un carrer i no pas una via amb molta circulació com passa ara. S’hi pot fer alguna cosa?

X.P.: Les alternatives per la Carretera a la mobilitat rodada no existeixen actualment i estem treballant per tenir-les. Amb la segona fase de la urbanització de Les Guardioles es farà un nou vial que connectarà directament els barris de Riera Bonet i de l’Àngel que ha de treure molt trànsit a carrers difícils com la Baixada del Vidre i facilitarà els enllaços amb els centres escolars que hi ha a la part alta de la vila. També farem un vial que doni continuïtat al carrer del Pla i que per darrere de l’Institut Lluís de Requesens, la Zona Esportiva Ricard Ginebreda i del Parc Llobregat anirà a parar al carrer Raseta. Amb aquestes dues actuacions creiem que traurem una part important de trànsit que actualment passa per la Carretera.

Dit això, és evident que les avingudes de València i Barcelona són un eix viari important i el que hem fet és pacificar-lo com farem en molts carrers del poble i es farà en la segona fase de reforma de la Carretera entre la plaça de la Bàscula i el carrer Riera Mariona, actuació que esperem executar en aquest mandat.

La part ja reformada compta amb arbrat, s’han ampliat les voreres, han aparegut terrasses i s’ha convertit en un lloc de convivència i veïnatge.

E.Ll.: Quins altres carrers de la vila es reformaran?

X.P.: En el darrer semestre d’aquest any convertirem en plataforma única i d’un únic sentit de circulació el tram del passeig Pi i Margall entre la plaça de la Creu i la Carretera. La plaça de la Creu ha de fer de nexe de connexió per a vianants i per això eliminarem la zona de càrrega i descàrrega perquè ara s’ha convertit en un aparcament per a tothom.

E.Ll.: Una altra plataforma veïnal reclama que s’elimini el Tribut Metropolità de Transport. Hi està d’acord?

X.P.: En absolut. No ho puc defensar. L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) dona molt servei als ciutadans. Quan s’elimina la principal diferència entre uns i altres ciutadans metropolitans, que era el preu que es paga per l’ús del transport públic, és normal que també ens hem d’homologar pel que fa a les obligacions. Una altra cosa són els errors que hi ha hagut en els càlculs del 2019, però considero que la fiscalitat és una eina per dotar a l’AMB de major capacitat per fer polítiques públiques.

E.Ll.: Quan estarà feta la nova llar d’avis, ara que ja tenim projecte guanyador?

Serà difícil que es pugui fer en aquest mandat, però nosaltres no deixarem d’insistir-hi, pressionar i fer la nostra feina. Espero que en el 2022 puguin començar les obres.

E.Ll: Quins avantatges comportarà pel municipi la instal·lació de la plataforma logística a les Llicorelles? Entén les protestes ciutadanes?

X.P.: Sempre hem de ser respectuosos amb totes les protestes ciutadanes que a vegades poden provenir d’una manca d’explicació del projecte o d’un desconeixement de la realitat que hi havia allà. En aquest projecte tinc una doble responsabilitat, com a alcalde i com a vicepresident del Parc Natural de Collserola. És un projecte amb una gran sensibilitat mediambiental i que té moltes virtuts com ara l’atractiu econòmic que suposa per Molins de Rei amb la creació de llocs de treball; endreçar una porta d’accés a Collserola; la restauració de la riera de Vallvidera, des de Can Rabella fins al riu, més enllà del mateix àmbit del pla; i la neteja d’una zona per la què el 2011 rebíem amonestacions del Seprona, un cos de la Guàrdia Civil que és qui vetlla perquè no hi hagi delictes mediambientals, perquè gràcies a aquestes obres s’han pogut retirar una gran quantitat de residus contaminants com amiant i d’altres.

E.Ll.: La gent es queixa que la neteja de la vila és deficitària. Comparteix aquesta impressió?

X.P.: Cada cop m’arriben més veus en el sentit que darrerament s’ha notat un canvi en la neteja i que ha millorat moltíssim. Penso que cal tenir cura amb la qualitat de determinats espais i en aquest cas és cert que hi ha força marge de millora en el servei de jardineria. I tenim molta dificultat per lluitar contra determinats actes incívics que el que fan és embrutar el nostre espai públic. Crec que això fa molt més mal que el grau d’exigència o no de l’empresa de neteja que, insisteixo, ha millorat molt els darrers mesos.

E.Ll.: Com s’ha gestionat i s’està gestionant la pandèmia amb els recursos de què disposa el món local?

X.P.: Ha estat un període extremadament difícil en el que tots hem hagut d’aprendre molt. Hem fet feina de portes endins i de portes enfora. Hem hagut d’endreçar l’ajuntament i preparar-lo per seguir oferint els seus serveis als ciutadans des de la modernització per poder treballar de forma electrònica. En els mesos més durs de la pandèmia hem treballat en dues línies: atenent els més vulnerables amb trucades telefòniques per acompanyar-los, i amb un gran esforç comunicatiu de l’ajuntament per desxifrar totes les normes establertes i ser l’administració més propera que informés als ciutadans què es pot fer i què no es pot fer en cada moment.

Tot això, combinant-ho amb l’estat emocional de tots perquè han estat mesos que hem perdut molts éssers estimats i que ens ha comportat haver de fer un sobreesforç humà.

A conseqüència de tots els efectes provocats per la pandèmia, el 2020 hem triplicat els recursos econòmics dedicats a l’emergència social; hem doblat el nombre d’atencions ciutadanes; hem mantingut les ajudes a tota l’activitat econòmica que ha patit més els períodes d’aturada amb una partida de 300.000 euros que arribarà a 242 autònoms o empreses; i la màxima col·laboració amb les autoritats sanitàries facilitant per exemple els espais necessaris per a la vacunació de la grip, poder ampliar el CAP amb un mòdul prefabricat per ressituar l’atenció sanitària i que pugui ser el lloc on es facin les vacunacions de la COVID-19 o fer, si és necessari, cribratges massius.

E.Ll: Us sentiu recolzats per les altres administracions com la Generalitat o el Govern de l’Estat?

X.P.: Han estat moments en què, en la primera fase, les administracions han fet el que han pogut. La manca d’informació que vam tenir en un primer moment per part de la Generalitat no es pot imputar als alcaldes perquè no érem informats degudament. A partir del mes d’agost la informació ha estat molt més oberta i accessible.

És evident que la Generalitat no ha arribat a tot arreu. En matèria educativa els ajuntaments hem hagut de fer un important esforç i en matèria sanitària la seva actuació deixa molt a desitjar, igual que en els ajuts pel sosteniment dels sectors econòmics més afectats. He estat molt crític amb les mesures decretades en sectors com els centres d’estètica o la restauració.

E.Ll: Com valora el comportament de la ciutadania durant el confinament i ara amb la desescalada en què sembla que es fan dos passos endavant i un enrere?

X.P.: Només puc tenir paraules d’elogi per la població pel comportament que ha tingut en una situació terriblement difícil. Ara bé, hi ha un tant per cent de la societat que no és solidari, que no és respectuós amb les normes i que ens fa molt mal a tots, tant per l’enuig que provoca en aquells que les respecten, com perquè poden originar brots que fan que la situació sanitària no es pugui mitigar al màxim. És per això que la Guàrdia Urbana ha hagut de posar sancions a gent que no ha respectat la normativa.

E.Ll.: Des de la seva creació la Fira de la Candelera ha superat molts entrebancs i la pandèmia sembla que tampoc podrà amb ella. S’havien plantejat suspendre-la? Com serà aquesta edició?

X.P.: Damunt la taula tenim tots els escenaris. Fins a última hora no prendrem la decisió segons el moment en el qual estiguem. Ara bé, encara que sigui virtual, la Fira la farem.

Permeteu-me el símil amb la Festa Major. Es va fer Festa Major o no es va fer? Es van fer actes culturals i lúdics, però en el fons sabem que no hem viscut una Festa Major com la coneixem. Amb la Fira, com tot el que planifiquem des de l’ajuntament, busquem que hi hagi un equilibri entre poder fer l’activitat i el compliment estricte de la normativa vigent. Està clar que no tindrem tots els carrers plens de gent i sense control; en el millor dels casos, si la situació ens ho permet, tindrem cinc recintes delimitats que pretendrà ser el millor dels tasts de la Fira. Això sí la Fira serà molt virtual.

Hem de tenir molt clar que d’aquí a l’estiu segurament moltes coses no les podrem fer com les acostumàvem a fer fins ara.