historia 569 web

Anotacions històriques – El Llaç nº 569 – Gener 2021

Avui parlarem d’aquesta antiga cova fent servir com a referència les explicacions que l’any 1991 va publicar en Pere Orriols, així com l’Eloi Bergadà en un article escrit a les publicacions del Museu de Molins de Rei.

Explicaven que amb motiu de les obres d’aplanament del terreny del barranc existent al costat del cementiri, van permetre de descobrir per als que ho ignoràvem i redescobrir per als que ja ho coneixien, una cova llegendària que tothom donava per perduda i de la qual es tenen bastants testimonis orals a la nostra vila.

La cova està situada al marge del barranc del costat del cementiri, per sota de la casa de l’enterramorts, excavada al talús de terra i per l’elevada situació on es troba, era força inaccessible tant per la part de dalt com des del fons de l’esmentat barranc. Si a més hi afegim la gran vegetació i esbarzers que omplien totalment la fondalada en aquest lloc (fins i tot s’havien caçat conills i porcs senglars en aquest indret) és justificable el fet que aquesta cova hagi passat pràcticament desapercebuda fins ara, circumstància que ha ajudat que encara avui dia es trobi força ben conservada.

La cova està molt solidificada i hi ha un centenar de forats arrenglerats com si fossin prestatges que podrien haver servit per guardar, ben classificats, ungüents, medicaments o herbes medicinals.

Alguns dels forats que hi ha, han estat engrandits per l’acció de les bèsties, i el terra que ha caigut ha cobert el sòl amb una superfície arenosa que ara s’haurà d’excavar amb molta precaució, ja que es pensa que a sota hi poden haver pistes que serveixin per identificar l’ús que se’n feia d’aquest lloc.

De moment l’Ajuntament ha aturat les obres al barranc i ha encarregat una investigació a experts en la matèria que hauran de determinar el seu valor històric. Com l’existència d’aquesta cova representa, si més no, un fet ignorat de la nostra pròpia història, el Grup de Recerca del Museu, amb el propòsit de descobrir algun testimoni, va iniciar un treball de prospecció i neteja del seu interior cobert amb uns tres metres cúbics de terres i pedres acumulades en el sòl despreses del sostre i les parets de la cova, una tasca en la qual també varen col·laborar alguns joves alumnes de l’Escola Taller de la vila.

L’objectiu d’aquest treball de recerca era, doncs, el de descobrir algun testimoni que demostrés, de manera científica, si el seu origen i funció era el que la veu del poble explica i que per manca de documentació no podem verificar.

La cova com ja hem comentat, es troba excavada en el talús de terra de l’esquerra del barranc, a uns onze metres per sobre del seu fons i a uns set metres per dessota del cim. Sembla que aquest accés a la cova tan amagat, avui desaparegut, era per un caminet des de baix la fondalada,

Actualment la cova té uns 3 metres de fondària per uns 2,30 d’alçada i uns 2,25 d’amplada. En el seu interior hi ha cinc fileres horitzontals amb petites covetes d’uns 30 centímetres de fondària per 20 d’alçada i uns 24 d’amplada, aproximadament, molt irregulars i excavades a la paret. Estan separades uns 15 centímetres l’una de l’altra i cada filera forma un prestatge amb vint d’aquestes covetes. La primera d’aquestes fileres comença a uns 60 centímetres del terra i en total formen un conjunt d’un centenar d’aquestes curioses covetes excavades a les parets.

Precisament la particularitat inusual d’aquestes covetes o prestatgeries, la singular situació enlairada en el talús de terra on es troba la cova, juntament amb el difícil i amagat accés de què disposa i que l’allunyaria respecte del terreny de cultiu més pròxim, tot plegat fa prou evident que aquesta cova era molt especial i diferent de totes les habituals i conegudes cabanes que els pagesos es construïen en terrenys atalussats com aquest per guardar-hi les eines o aixoplugar-se en cas de pluja.

De la seva existència hi ha tres versions. Una explica que la cova va ser construïda durant l’epidèmia de pesta que va afectar també el nostre poble l’any 1854 i l’apotecari es va refugiar a la cova per evitar el perill de contagi, amb tots els seus medicaments per poder aplicar-los a la gent afectada. Cal tenir en compte que en aquella època lògicament el cementiri no estava en aquest indret, i aquest lloc, aleshores, estava situat molt lluny del poble.

Una altra versió explica que aquesta cova va ser construïda durant la Guerra dels Carlins, l’any 1875, pels soldats d’aquest bàndol que varen atacar Molins de Rei i la feien servir com a farmaciola de cures d’urgència de les seves tropes que estaven en aquestes muntanyes on s’emboscaven.

I la tercera versió és la que diu que podria ser la cova on habitava un anacoreta que tenia coneixements curatius i medicinals. El lloc solitari i apartat de la població li permetria una vida de solitud, al mateix temps que la gent del poble hi anava a la recerca dels seus casolans remeis curatius.

La nostra hipòtesi és que tenint en compte que aquesta cova, inusualment es troba enlairada en el talús de terra, a uns 12 metres del terra del barranc, antigament també podia haver estat utilitzada com un colomar que cuidaria el pagès que treballava la terra més a prop d´aquest indret.

Cal recordar que l’any 1001, ja hi ha constància que l’Ermita de Sant Pere de Romaní, tenia el seu propi colomar, d’aquesta manera els coloms estaven especialment protegits dels caçadors que no els podien perseguir dins del radi d’una àmplia zona a partir del lloc on hi havia el colomar.

Si tenim en compte la manca total de testimonis que ens abonin les altres possibilitats esmentades, aquesta última probablement és la més lògica, i més si tenim en compte la quantitat de petits ossets descoberts en el nivell del terra de la cova, una acumulació d’ossets, però, que també podria haver produït algun animaló que hagués fet servir de llodriguera la cova abandonada.

Vicenç Joan Camps

anotacionas historiqeus 569 - La Cova de l´Apotecari
La Cova de l´Apotecari