castellvillibreweb

La història de la família Castellví de la Rierada, una de les nissagues més antigues de Catalunya, ha aparegut en dues recents publicacions.

En concret en el reportatge del magazín digital La Mira titulat “Parlem amb una casa que és viva des de 1380”, escrit per Anna Alfaro Lucas i que es pot llegir en aquest enllaç:

www.lamira.cat/Parlem amb una casa que és viva des de 1380

En Joan Castellví Mercier, l’actual propietari de Can Castellví i seguidor de la nissaga, diu que el reportatge “reflecteix amb tot detall les explicacions que els vaig fer sobre la història del mas; jo mateix he gaudit amb la perfecta harmonia i delicadesa en què ha recollit les explicacions i records; penso que ha estat capaç -l’autora- de transmetre al lector un sentiment que es pot equiparar a un reportatge gravat en vídeo, però amb detalls i moments capaços de reviure els fets”.

“Arrelats. Les famílies més antigues de Catalunya”

Can Castellví també és una de les històries que forma part del llibre, “Arrelats. Les famílies més antigues de Catalunya”, escrit per Xavier Cortadellas, Judit Pujadó i Ignasi Revés, publicat per edicions Sidilla i que consta de 400 pàgines.

Segons es diu a la sinopsi del llibre: “No hi ha unes famílies més antigues que altres. Sí que hi ha, però, algunes famílies que han viscut a la mateixa casa des de fa molts segles i moltes generacions. Les hem cercades i hem recorregut milers de quilòmetres per tot Catalunya per anar-hi a parlar. Volíem saber si la memòria queda retinguda en una casa. Que ens expliquessin com ha afectat, a la menuda, la història gran. Com han viscut els conflictes que han construït el país que som. Volíem saber també com s’ho han fet per seguir en un mateix lloc quan tot ha anat canviant tant: els conreus, els valors, la urbanització del territori, la cultura… Els Plana-Rovira són a Sant Miquel de Campmajor des del segle XII. Els Casamada van arribar a Castellar del Vallès fa nou segles… Totes les famílies que apareixen en aquest llibre han arribat al segle XXI amb un passat robust, amb unes arrels ben fondes, però han hagut de lluitar de valent per adaptar-se als nous temps i per evitar que la globalització i la modernitat no arrasin i acabin amb el llegat que han rebut: gent vinculada a la terra.” “Hom no posseeix la terra, hom posseeix la tradició”, diu un dels entrevistats. “De la memòria ens interessa saber, sobretot, com ateny el futur. Enòlegs, ramaders i pagesos amb mirada llarga, que saben que a la vida hi ha moments bons i moments dolents, però que l’important sempre és resistir, persistir i avançar-se”.

Redacció