Tal com ha passat en altres municipis del país, on s’han produït dimissions d’alcaldes i trencament de pactes de govern, les decisions presses per la direcció del Partit Socialista Obrer Espanyol-Partit Socialista de Catalunya (PSOE-PSC), que s’adherien als postulats polítics i judicials dels partits que estan disposats a sacrificar la democràcia per tal d’evitar la independència de Catalunya, han provocat el trencament, per motius “estrictament polítics” (en paraules de Joan Ramón Casals), de l’aliança pel govern de la vila entre CiU i PSC, que durava des del 2011.

Tot i que els regidors socialistes, desmarcant-se del PSOE,  van aprovar la moció de l’Ajuntament de  Molins de Rei on es condemnava el Govern espanyol i els partits que li donen suport per haver aplicat l’article 155 de la Constitució, això no ha estat suficient  per aturar el trencament del pacte amb aquells que, des d’una suposada legalitat, han decidit ignorar la voluntat dels catalans i intervenir les nostres institucions.

Amb la necessària complicitat del PSC, el govern de l’Estat tracta com terroristes els governants escollits democràticament i tergiversa de manera menyspreable la violència xenòfoba exercida per les “forces de l’ordre” i els “hooligans” de l’unionisme contra els ciutadans de Catalunya. Els dirigents del PSC creuen que els drets humans no són aplicables als independentistes catalans? Què en pensen que hi hagi presos de consciència engarjolats a les presons de Madrid?

Estem d’acord en que les divergències en política nacional no haurien d’afectar als pactes en política local, però aquesta és una situació excepcional, i encara que en el pacte de govern municipal es donava llibertat d’actuació als dos partits a nivell nacional, creiem que en Joan Ramón Casals ha actuat amb coherència ja que l’aplicació de l’article 155 crea un nou escenari en que la llibertat d’una de les parts resta segrestada i, tal com estem veient, comporta la instauració d’un poder judicial asimètric que fins i tot condemna les cassolades i els ciutadans per suposats insults a les forces de l’ordre, de manera que converteix les víctimes en botxins.

Manifestant-se colze al colze amb les forces reaccionàries i tancant amb contundència totes les dissidències internes, el PSC s’ha sotmès a la política del PSOE, que durant dècades ha tractat “el problema catalán” com una pedra a la sabata, sense arribar a definir una proposta “federalista” que mai ha anat més enllà d’una retòrica circular que sempre retorna al punt d’origen: la llei constitucional.

Els dirigents socialistes, des de diversos altaveus, aprofiten la ruptura emocional que s’ha produït entre gran part de la població catalana i l’Estat espanyol des de l’u d’octubre, per accentuar un hipotètic distanciament entre les dues grans comunitats culturals de Catalunya. Els ciutadans esperem que la política faci alguna cosa més per la societat que aprofitar-se de les seves febleses per obtenir rèdit polític.

El trencament del pacte no significa cap deslleialtat, és un trencament per “motius polítics”. Uns “motius polítics” contraris als “motius polítics” pels quals s’empresona els líders polítics de Catalunya.

Seria desitjable una resposta solidària de la resta de forces polítiques compromeses amb la defensa de les institucions del país, que permetés la cohesió i governabilitat de la vila, mirant cap al futur amb la mà estesa per a renovar velles aliances o explorar-ne de noves.

El llaç 537 Octubre 2017- EDITORIAL